Joan Pedrals i Conesa neix a Moià (Barcelona) el 1952. Fill de pare i mare rellotgers, el seu avi matern era mestre rellotger a Manresa i va ser ell qui li ensenyà  les primeres lletres de l’abecedari de la rellotgeria.

      Mentre estudiava electrònica, seguia ajudant al seu pare, rellotger, i perfeccionant l’ofici. El seu germà era també rellotger.

      Sempre ha fet rellotgeria com a distracció, fent peces per al seu pare quant aquest començà a perdre vista i pols.

      Finats pare i germà, la clientela li demanà que seguís reparant els rellotges mecànics.

      Amb el que va recuperar del taller, tant de materials com d’eines i el que ha anat comprant, la seva intenció es muntar un museu de rellotgeria a l’estil dels suïssos.

      Pertany a un grup de rellotgers centreuropeus dedicat a la conservació, l’estudi i la restauració de rellotges antics.

      Ha restaurat diversos rellotges de campanar, entre ells el de Santiago de Compostela i el “Josepet”, rellotge de 1780, fabricat a Moià i que ha estat lligat a la seva família des de fa 60 anys (i que quan està de viatge, encara l’hi dóna corda el seu fill)

      Col·labora assíduament en diferents grups que es dediquen a temes rellotgers.

      En aquests moments, junt amb un gran especialista en articles sobre rellotgeria, estan preparant un homenatge i la biografia d’Enric Pedrals i Balmes, el seu pare i mestre.


Moià 2003

 

      Joan Pedrals Conesa nace en Moià (Barcelona) en 1952. Hijo de padre y madre relojeros, su abuelo materno era maestro relojero en Manresa y fue él quien le enseñó las primeras letras del abecedario de la relojería.

      Mientras estudiaba electrónica, seguía ayudando a su padre, relojero, y perfeccionando el oficio. Su hermano también era relojero.

      Siempre ha hecho relojería como distracción, haciendo piezas para su padre cuando éste empezó a perder vista y pulso.

      Fallecidos padre y hermano, la clientela le pidió que siguiera reparando los relojes mecánicos.

      Con lo que recuperó del taller, materiales y herramientas, así como lo que ha ido comprando, su intención es montar un museo de relojería al estilo de los suizos.

      Pertenece a un grupo de relojeros centroeuropeos dedicado a la conservación, estudio y restauración de relojes antiguos.

      Ha restaurado varios relojes de torre, entre ellos el de Santiago de Compostela y el “Josepet”, reloj de 1780, fabricado en Moià y que ha estado ligado a su familia desde hace 60 años (Y que cuando está de viaje, todavía le sigue dandole cuerda su hijo)

      Colabora asiduamente en diferentes grupos dedicados a temas relojeros.

      En estos momentos, junto a un gran especialista en artículos sobre relojería, están preparando un homenaje y la biografía de Don Enrique Pedrals Balmes, su padre y maestro.

Moià 2003